L’economia solidària, el comerç just i les finances ètiques donen respostes a la crisi de la COVID-19 i plantegen un model més sostenible i humà
Els darrers mesos, la COVID-19 ha colpejat durament comunitats de tot el món, i el cost en vides humanes i pèrdues econòmiques són ja molt alarmants. Aquesta pandèmia ha generat una crisi global no només sanitària, sinó també econòmica i social, amb conseqüències encara difícils de quantificar. També ha evidenciat la insostenibilitat d’un model de creixement econòmic capitalista que no té en compte la vida de les persones ni del planeta, per això la població més vulnerable és la que ha patit amb més contundència els impactes d’aquesta crisi mundial. Però en aquesta pandèmia global, també han aflorat respostes i s’han articulat iniciatives solidàries des de les organitzacions de comerç just, de finances ètiques i des de l’economia solidària en general per tal de fer front de manera conjunta als efectes del virus, tant al Sud global com a casa nostra.
Comerç Just: un camí ja traçat
La sostenibilitat i la humanització de l’economia sembla el nou horitzó al qual s’està apuntant per tal de sortir d’aquesta crisi. Uns valors que ja es plasmen fa dècades en el Comerç Just, un model internacional econòmic que posa per davant els drets laborals i la vida digna de les treballadores per davant del benefici, que fomenta el consum responsable i que té com a pilar indiscutible el respecte al medi ambient. Són precisament les organitzacions productores de Comerç Just al Sud global les que han hagut de modificar la seva rutina de treball o la seva producció per tal d’impulsar accions per donar suport a les comunitats locals i pal·liar els efectes de la pandèmia.
Una de les primeres respostes que han donat les organitzacions de Comerç Just ha estat la de cuidar les mateixes treballadores, intentant minimitzar l’impacte econòmic i social de la crisi sobre elles. Molts tallers i oficines han hagut de tancar, però tot i això, la majoria de cooperatives i empreses han continuat pagant o avançant salaris als seus treballadors i treballadores, han demanat préstecs per atendre el personal i han garantit les condicions de seguretat i higiene necessàries per a la seva plantilla en cas d’haver mantingut la producció.
També moltes altres cooperatives han col·laborat directament amb les comunitats preparant kits d’aliments de primera necessitat, campanyes de sensibilització o donacions a centres de salut. D’altres inclús han reorientat la seva producció per tal de fabricar elements de protecció individual per a treballadores i comunitat com ara mascaretes o gels desinfectants.
Craft Resouces Center: suport als artesans durant el confinament
L’Índia és un dels països on el virus està en fase d’expansió: s’han superat ja els 50.000 infectats per la COVID-19 i els 1800 morts. El confinament dura des de mitjans de març i s’allargarà de moment fins al 18 de maig. Aquesta situació suposa una greu crisi sanitària, per la manca de llits disponibles als hospitals en relació amb el nombre d’habitants, i també una greu crisi econòmica, ja que bona part del país, especialment aquelles persones de castes més baixes, viuen exclusivament dels seus ingressos diaris i no tenen accés a ajudes econòmiques ni socials.
Davant d’això, la majoria d’organitzacions de Comerç Just han hagut d’aturar completament la producció i tancar fàbriques i oficines, però també han engegat diverses respostes solidàries. És el cas del Craft Resource Center, una organització de Comerç Just amb seu a Calcuta que treballa amb més de 60 tallers artesanals per comercialitzar accessoris de moda, de la llar i objectes decoratius i de regal. La seva oficina roman tancada des de mitjans de març i també els tallers artesanals. «El Govern ha establert directrius de seguretat per a les persones que volen reprendre el treball, però molts dels nostres artesans no tenen l’espai adequat als seus tallers per mantenir el distanciament social necessari o no poden desplaçar-se als tallers perquè no hi ha transport públic», explica Indro Dasgupta, director del Craft Resource Center.
Davant d’aquest escenari, l’organització ha continuat pagant tant al seu personal com a les artesanes i artesans, alhora que treballa amb la població vulnerable donant suport logístic i econòmic a col·lectius de voluntaris locals que lliuren aliments de primera necessitat a les famílies més empobrides. També han habilitat els seus tallers de confecció com a albergs d’acollida per als artesans i artesanes que no han pogut tornar a les seves cases pel confinament. «Hi ha molta incertesa i moltes qüestions sobre el sosteniment i l’estabilitat tant de la nostra organització com de tot el país. Som conscients que haurem de lluitar per sortir de la recessió que vindrà després de la pandèmia», afirma Dasgupta.
Manduvirá: la solidaritat que neix del cooperativisme
Paraguai, amb uns 400 casos positius, no és un dels països més afectats pel virus a Sudamèrica (Brasil amb més de 125.000 i el Perú amb més de 50.000 són, fins ara, els més castigats), però sí que existeixen ja respostes solidàries destacables des del Comerç Just. La Cooperativa Manduvirá, que agrupa més de 1000 petits productors i productores de sucre orgànic de Comerç Just del país, ja ha engegat diversos projectes per cobrir les necessitats de moltes famílies. “Estem donant suport al Centre de Salut de la regió d’Arroyos i Esteros amb la compra de mascaretes, guants, termòmetres i elements de neteja”, explica Alicia Florentín, coordinadora de projectes de la cooperativa.
A més d’aquesta donació al sistema de salut, Manduvirá està entregant kits d’aliments i de sucre a les famílies que més ho necessiten, sòcies i jornaleres de la cooperativa, comptabilitzant ja fins a 3.700 kits. També una de les darreres activitats solidàries va ser la realització d’“olles populars” l’1 de maig, que va consistir en la preparació de més de 950 plats de menjar que van repartir entre famílies vulnerables de la comunitat, per tal de celebrar un Dia del treballador i treballadora diferent.
Alicia Florentín té clar que el cooperativisme i el Comerç Just són molt importants per articular una resposta a la pandèmia. “Les cooperatives són una peça clau per a la resiliència, perquè sentim com a pròpies les necessitats de tots i totes”, assegura. “La solidaritat ens uneix més que mai, tot i estar separats. Només ens en sortirem si ens mantenim units i ens donem suport mutu, i tot això ho estem duent a terme gràcies al Comerç Just”, conclou.
Aquests són només dos exemples entre molts altres a tot el món que visibilitzen com el moviment del Comerç Just, amb escassos recursos, està donant respostes efectives que prioritzen la vida de les persones per damunt de tot i generen xarxes de solidaritat i de cures essencials per al manteniment de la comunitat.
Finances ètiques: noves vies de finançament per a moments d’incertesa
L’expansió de la COVID-19 està deixant també un escenari de crisi i incertesa econòmica per a molts projectes i entitats amb un futur difícil de preveure. Davant d’això, les finances ètiques i solidàries són una peça clau per poder donar resposta i suport a les noves necessitats tant de les entitats, empreses i cooperatives com de la ciutadania, tant al Sud com al Nord global. Els confinaments o estats d’alarma decretats no només a l’Estat espanyol sinó a molts altres països han causat que milers de projectes i organitzacions hagin tancat o reduït temporalment la seva activitat, creant greus problemes econòmics i de tresoreria. Per això, les organitzacions de finances ètiques estan seguint de molt a prop el sector de l’economia social i solidària, les empreses socials, ONG i cooperatives per tal de trobar nous productes financers i respostes concretes que s’adaptin a les necessitats financeres que hagin sorgit arran d’aquesta crisi.
En el cas de Fiare Banca Ètica, l’entitat mostra el seu compromís amb l’economia solidària en aquest moment de crisi adoptant una sèrie de mesures, entre les quals destaca la facilitació de processos de carència diversos a empreses i entitats per a facilitar el pagament dels productes financers que tinguin. El banc cooperatiu i ètic obre la porta també a nous serveis de finançaments amb facilitats afegides, entre els quals destaquen: una línia per a les empreses i entitats que treballen amb l’Administració Pública i necessiten avançaments de liquiditat, un acord amb l’Institut de Crèdit Oficial per facilitar finançament a empreses i autònoms o un acord amb el Fons Europeu d’Inversions (FEI), per tal de facilitar la garantia EASI a projectes d’economia social, que cobreix fins al 80% de la inversió en operacions de fins a deu anys. “Ens calia adaptar els instruments de finançament a aquesta situació, per tant hem estat en contacte amb les diferents administracions per firmar convenis per facilitar les línies d’avals públiques, i processos de carència per les entitats ja clientes”, explica Clara Soler, de Fiare Banca Ètica. “Per a nosaltres ha estat fonamental estar a la vora de les entitats i conèixer què podien necessitar en un moment com aquest, saber com els hi està afectant la crisi i oferir el nostre suport”, assegura. Fiare també reafirma el seu compromís amb el pagament immediat de les factures als seus proveïdors, que són majoritàriament petites i mitjanes empreses i entitats del tercer sector i l’Economia Social i Solidària.
Per la seva banda,Triodos Bank ha posat en marxa també canals de comunicació tant per a empreses i organitzacions com per a particulars que tinguin productes financers contractats amb el banc per tal de valorar les mesures per donar suport en cada cas. A més, el banc ètic anima des del seu web a què la ciutadania i les empreses facin donacions a les organitzacions que treballen per paliar els efectes ocasionats per la crisi, com ara Amnistia Internacional, Oxfam Intermon, Creu Roja o Metges sense fronteres. “Durant 40 anys, hem invertit en projectes de l’economia real en els sectors mediambiental, social i cultural que contribueixen de manera positiva a transformar la societat, i el creixement estable que hem generat durant el 2019 ens permet continuar impulsant aquest canvi tan necessari en la situació que vivim”, asseguren fonts de l’entitat bancària.
OikoCrèdit s’ha posat en contacte amb les seves més de 600 organitzacions sòcies per avaluar quina afectació està tenint el coronavirus en cada cas i quin suport pot facilitar l’entitat. Ofereixen, entre d’altres, un acompanyament a les entitats per tal d’avaluar riscos i crear plans per mitigar-los. Una de les darreres mesures aprovades per la Fundació Internacional de Suport d’Oikocredit (ISUP) és la creació d’un fons solidari de 25.000 euros per lluitar contra el coronavirus. Aquest fons s’utilitzarà per cobrir el cost dels materials sanitaris i els equips de protecció d’un gran nombre d’entitats sòcies del Sud global, que ja han vist disminuir considerablement els recursos per a les seves organitzacions. “Ens estem centrant a ajudar les organitzacions que ja són sòcies de l’organització, per ajudar-les al màxim. No estem obrint noves línies de préstecs perquè la situació ja és prou complicada”, explica David Díaz de Quijano, coordinador d’OikoCrèdit Catalunya. “S’està parlant amb les organitzacions cada 15 dies, intentant oferir refinançament, suport o períodes de carència”, assegura.
Per a Coop57, “és ara quan cal activar tots els mecanismes de solidaritat i autogestió cooperativa”. La cooperativa de serveis financers ètics i solidaris treballa per donar resposta a les necessitats operatives de les sòcies o per aplicar carències a entitats amb préstecs vigents. Alhora, es prepara també per al “després”, és a dir, per oferir també solucions financeres i nous productes financers que puguin donar resposta a les dificultats que estan per venir en els pròxims mesos. Entre els projectes, destaquen l’acord amb Fundació Seira per obrir una línia de finançament específica de 2 milions d’euros pel cooperativisme català afectat per la COVID-19, mentre que la fundació crea un fons de 400.000 euros per tal de garantir els préstecs concedits en aquesta mesura.
Un Fons Cooperatiu per a l’ESS
La Fundació Coop57 és justament una de les 19 impulsores d’una altra resposta articulada des de l’Economia Social i Solidària a Catalunya per fer front a la pandèmia del coronavirus: el Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària. A través d’una campanya de micromecenatge a la plataforma Goteo, l’objectiu era aconseguir un mínim de 60.000 euros (30.000 ja garantits per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya) per donar suport a 26 organitzacions que han reorientat la seva activitat per fer front a la pandèmia. Ja han sobrepassat l’objectiu amb 80.000 euros. Entre els projectes, hi trobem la cooperativa Top Manta, del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona, que ha reorientat el seu taller de costura per fabricar mascaretes i bates per equipaments sanitaris; Mensakas, la cooperativa de riders que està transportant aliments al domicili de famílies vulnerables així com EPIS per a diverses entitats; Sindillar, el Sindicat de Dones treballadores de la Llar, que destinarien els recursos a la caixa de resistència de les dones que han perdut la feina o L’Aresta, la cooperativa agroecològica de Santa Coloma de Queralt que està muntant una xarxa de distribució amb productores per proveir directament diferents municipis del Camp de Tarragona.
“Com a moviment de l’economia social, defensem que en una situació de crisi com aquesta, si tinguéssim un model econòmic que posés la vida, la sostenibilitat i les cures al centre, seríem molt més resilients”, assegura Maritza Buitrago, de Fundació Coop57, encarregada de tota la gestió financera del fons. “Després d’aquesta primera fase de la campanya de micromecenatge, estem ja treballant en quines estratègies haurem de traçar per donar suport a les entitats en la recessió econòmica que vindrà i garantir la sostenibilitat de les cooperatives”, afegeix.
Estem davant d’una emergència sanitària i social que afectarà la nostra economia i les nostres vides. Les respostes, pel que sembla, apunten cap a un canvi de rumb necessari per mantenir un model equitatiu, sostenible i que posi la vida el centre i no el capital.
Som Comerç Just i Banca Ètica 