Mónica Vargas Collazos és investigadora del Programa de Justícia Econòmica del Transnational Institute i portaveu de la Campanya Global per la Sobirania dels pobles, desmantellar el poder de les transacionals i posar fi a la seva impunitat.
La Campanya Global és una xarxa de més de 200 moviments socials, xarxes, organitzacions i comunitats afectades per les transnacionals que resisteixen l’expoli de les terres, la mineria extractiva, els salaris d’explotació i la destrucció del medi ambient, dels quals són responsables les empreses transnacionals a diferents regidons del món, especialment a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina. La Campanya és una resposta estructural global dels pobles per fer front al poder corporatiu.
- Quan parles de les causes de l’empobriment global, assenyales el paper de les transnacionals. Com expliques aquest vincle?
Habitualment s’associen les pràctiques de les transnacionals i de les seves inversions en un país empobrit a la millora de les condicions de vida de la població. Això no està comprovat, ni tan sols que creïn llocs de feina dignes: en canvi, sí que està comprovat que generen més precarització de les condicions de treball i que vulneren Drets Humans (DH) de forma sistemàtica.
- Destacaries algun sector econòmic en què es detectin més vulneracions?
És difícil destacar un sector en particular: és tota una cadena de valor basada en l’explotació del territori i de la mà d’obra. Per exemple, amb SETEM vam treballar el cas d’unes represes a l’Amazonia brasileño-boliviana, al Río Madera, on hi havia una inversió del Banco Santander. Tot i que esperàvem constatar vulneracions mediambientals, el pitjor que ens vam trobar van ser vulneracions de drets laborals: 45000 treballadors tancats a les represes, i fins i tot casos d’esclavatge. Un banc inverteix en una represa que crearà electricitat i ningú pensa en la mà d’obra de la construcció que està implicada en el projecte.
- Les transnacionals disposen de més drets que la ciutadania?
Nosaltres parlem d’una assimetria de drets: els drets humans associats al sistema internacional de DH -ratificat per la majoria de països del món- són drets tous. En canvi, el dret de les empreses transnacionals és un dret dur. Les empreses ho aprofiten per fer pressió sobre els governs on tenen les seus perquè facin pressió sobre els governs de països tercers (la majoria empobrits) per signar acords de lliure comerç i de protecció de les inversions que asseguren la seva presència en aquells territoris i amb clàusules vinculants.
Si alguna inversió està amenaçada per la política pública d’un país o per una queixa de la població local (mesures legítimes i sobiranes), l’empresa pot apel·lar un tribunal d’arbitratge -format per advocats de comerç, no per jutges- i el sistema l’empara. El sistema empara inversions i no drets humans: i aquí entra en joc la Campanya Global!
- Quin és el vincle entre la Campanya Global i les lluites recents contra el TTIP i el CETA?
La campanya global neix per denunciar pràctiques transnacionals i acords de lliure comerç que emparen la seva impunitat l’any 2004. La campanya contra el TTIP neix més tard, l’any 2013, específicament per l’acord entre EUA i Europa. Ara hem establert relacions més fortes entre les dues campanyes, per treballar per un tractat vinculant en el marc de les Nacions Unides, al Consell de DH, que obligui les empreses transnacionals i les que estan al seu voltant (subsidiàries, filials…) a respectar DH.
- La comissió europea diu que el TTIP ajudarà a mantenir la seguretat alimentària, la protecció mediambiental i els drets laborals. Què li contestaries?
Aquestes afirmacions són totalment contradictòries amb el seu objectiu, que és esborrar les barreres al lliure comerç, reduir-les per facilitar inversions i obrir la porta a la lliure competència. Hi ha una diferència de models molt important entre EUA i Canadà i la UE i aquí sí que trobem diferències entre sectors. Per exemple, els petits productors d’aquí no poden competir amb les grans explotacions agrícoles i ramaderes dels EUA.
- Aquests tipus de tractats afectarien de manera diferent la ciutadania europea que la dels països del Sud?
I tant, la UE és un soci comercial molt important a l’Amèrica Llatina, que té una economia basada en un model primari exportador molt dirigida cap a l’exportació de minerals o productes alimentaris. Si ha de competir amb gegants com els Estats Units, es veurà molt afectada.
- El Parlament de Catalunya va aprovar una resolució d’oposició al CETA i al TIPP. Quin paper tenen els governs locals en aquestes negociacions?
Els governs locals no tenen competències directes sobre el tractat però, per exemple, el govern de Balònia -per pressió de la pagesia- ha posat en perill l’aprovació del CETA. Quan parlem d’aquests tractats hem de recordar que els pobles tenim memòria i victòries a les nostres lluites. Quan un govern com el de Catalunya o l’Ajuntament de Barcelona es declara lliure de CETA és perquè hi ha una mobilització social al darrere, no ho fan de manera proactiva.
- Podries destacar alguna lluita ciutadana que hagi estat una victòria?
N’hi ha moltes! Una victòria clau va ser l’ALCA (Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques), un acord imposat per Bush pare a l’Amèrica Llatina. Es va poder aturar no només per la voluntat dels governs de Veneçuela, Brasil i Argentina, sinó sobretot per les mobilitzacions i les consultes populars. La Campanya Global treballa amb comunitats afectades per les transacionals, amb la Vía Campesina, la Marxa mundial de dones, grans sindicats, etc. Ens hem d’apropar a les lluites locals d’altres llocs per comprendre què està passant a nivell global. Ens hem d’apoderar i tenim molt a aprendre de poblacions més vulnerables que lluiten dia rere dia.
- Què entens per mobilització?
Els ciutadans han d’exercir els drets dels ciutadans: ens han convertit en consumidors, fent-nos creure que la nostra ciutadania ha quedat reduïda a l’esfera del consum. Mitjançant el consum podem canviar moltes coses, però no tot. L’acció individual és molt important però sense la col·lectiva no arribem enlloc i cal participar en campanyes com aquestes, informar-se i exigir responsabilitats als nostres governs i que duguin a terme una compra pública ètica.
Si castiguem les empreses únicament des del consum, seguiran vulnerant drets humans i no aconseguirem canvis en l’arquitectura de la seva impunitat blindada pels tractats de lliure comerç o el suport a la seva internacionalització sense tenir en compte que haurien de respectar DH allà on actuen. Una empresa ha de tenir obligacions i ha de ser sancionada si les incompleix. Les víctimes de Rana Plaza van ser indemnitzades però les empreses implicades no han estat jutjades per la seva responsabilitat en la tragèdia. Queda molta feina a fer!
Som Comerç Just i Banca Ètica 