Shila Begum, supervivent de la tragèdia de Rana Plaza (Font: Campanya Roba Neta)
Shila Begum, vídua amb una filla al seu càrrec, va viure i treballar com a operadora de costura a l’edifici Rana Plaza durant 2 anys, 10 hores al dia, 7 dies a la setmana. El 24 d’abril de 2013 va canviar la seva vida per sempre. El dia anterior, tots els treballadors i treballadores havien rebut l’ordre de continuar treballant quan grans esquerdes van aparèixer a les parets. L’endemà, Shila diu que ningú volia entrar a l’edifici. “Jo vaig tornar-hi. Si t’ho ordenen, fas el que et diuen. Però es podia veure la tensió en els ulls de la gent “.
El dia del desastre, només uns minuts després que comencés a treballar amb la seva màquina de cosir, l’electricitat va marxar i el generador es va encendre.
“Vaig sentir un gran cop i el sòl va cedir. La gent va començar a córrer enmig d’un gran caos i el sostre es va enfonsar. Vaig aconseguir protegir-me el cap, però em vaig quedar atrapada entre els enderrocs. La meva mà es va quedar embussada i vaig pensar que anava a morir. Les persones del meu voltant estaven mortes i greument ferides,
Shila va estar atrapada entre els enderrocs tot un dia complet, igual que moltes de les persones que l’envoltaven mentre cridaven demanant ajuda. Finalment, a les 17h algú va venir a rescatar-los. “Ells van tractar de tirar de les plaques de formigó que estaven damunt nostre. Algunes persones van estirar de mi fins que van aconseguir treure’m però el pes del formigó havia aixafat el meu úter, així que em van portar a l’hospital […] i me’l van haver de treure per complet”. Shila explica a la campanya Roba Neta que, encara que necessita els diners per a l’educació de la seva filla, se sent traumatitzada: “No puc treballar més i no sé si alguna vegada seré capaç d’entrar en una fàbrica de nou.”
Som Comerç Just i Banca Ètica 